diumenge, 31 de juliol de 2016

El blog fa 1 any!!!

 






Ei lectors!

Avui, dia 31 de juliol del 2016, fa un any que vaig obrir el blog! Sí, UN ANY!




I no menteixo si us dic que el blog m'ha canviat totalment com a persona. He aprés moltíssimes coses des meu propi projecte i realment no sé què faria si no el tingués. No puc imaginar-me com seria no poder compartir les meves opinions sobre els llibres, què faria aquelles hores que dedico a escriure.

Gràcies al blog he conegut a moltíssimes persones increïbles de les que sempre us he volgut parlar però mai he trobat el moment de fer-ho. La primera persona que vaig conèixer va ser la Joana, que segurament haureu vist entrades amb la seva col·laboració. Doncs bé, la Joana, tot i no poder-la veure sovint, s'ha convertit en algú molt important per mi, amb la que parlo gairebé cada dia per whatsapp i que m'estimo moltíssim. Després, hi han els Lectors Catalans, un grup de whatsapp que actualment compta amb 51 lectors i lectores. Són persones realment increïbles, cadascú diferent però tots units per una passió. Ens veiem tres o quatre cops al any, però cada dia parlem per whatsapp i us puc assegurar que són unes persones genials.

I després, òbviament, hi ets tu. Sí, tu. El que està llegint això i llegeix les meves entrades. Aquests 62 seguidors que us molesteu per llegir el que escric, que invertiu el vostre temps en comentar-me i en visitar el meu blog, sou realment els que heu fet això possible. Moltes gràcies.

diumenge, 24 de juliol de 2016

Col·laboració 3. Booktag Xarxes socials

Ei lectors!

Avui us porto la tercera col·laboració estiuenca. Es tracta d'una col·laboració amb la Marta del blog i canal Recomanacions de llibres. Us portem un booktag que a les dues ens va agradar molt quan la vam llegir.


EL BOOKTAG DE LES XARXES SOCIALS!!! 




 A dos centímetros de tí de Elisabeth Eulberg. Sabeu que aquest llibre és un del meus preferits i és bastant curtet, com a molt arriba a les 300 pàgines. Però, a més, és molt ràpid de llegir i no és gens dens. Jo me'l vaig llegir en un dia.






Últimament m'estan recomanant moltíssim L'art de ser normal de Lisa Williamson. Té molt bona pinta i el llegiré molt aviat.










Pulsacions de Javier Ruescas i Francesc Miralles. No tinc molt clar que l'hagi llegit abans de que fos popular, però el vaig llegir bastant petita, fa ja més de 2 anys, que me'l van comprar per Sant Jordi. La veritat és qu en aquells temps no tenia molta idea del món dels blogs, i no sé si ja l'havia llegit molta gent quan ho vaig fer jo, però si que úlimament s'està llegint molt i tothom qui conèixo que l'ha llegit ho ha fet després que jo.








El rastre brillant del  cargol de Gemma Lienas. Recoro que al principi m'estava agradant però devia avorrir-me o cansar-me perquè el vaig deixar... Tothom que l'ha llegit li ha agradat i jo no recordo què va passar. Solució: el rellegiré algun dia.






Roig Robí de Kerstin Gier. Té una edició tan preciosa: de tapa dura, amb sobrecoberta i és rosa! A més el llibre també em va encantar...




La Seleccion de Kiera Cass. Sempre he volgut veure una pel·lícula d'aquesta història, però des que vaig sentir que la faran, en tinc encara més ganes. Veure tots els vestits, el palau...





Sempre que puc aprofito per recomanar els llibres de Blue Jeans, en concret la saga del Club dels Incompresos, ja que a mi em va encantar i crec que pot agradar a qualsevol.




I això és tot per l'entrada d'avui lectors! Espero que us hagi agradat molt! Fins la propera <3


divendres, 22 de juliol de 2016

Lectura conjunta

Ei lectors!

Avui us porto, per fi, l'entrada informativa de la Lectura conjunta! La majoria ja sabeu de que va ja que vaig menjar una entrada amb una enquesta per decidir el gènere i ho vaig explicar resumidament. Ara bé, aquesta entrada és us ho explicarem tot molt detalladament: el llibre que llegirem, les dates, activitats que farem, etc.






En què consisteix la lectura conjunta?

Et ve de gust llegir una novel·la mentre la comentes amb gent que també l'està llegint? Debatre sobre el que creus que passarà al capítol següent? Conèixer d'aquesta manera a nous amics lectors amb qui podràs compartir més lectures i experiències? Apunta't a la lectura conjunta que hem organitzat els blogs Joana's books i Perduda entre pàgines i prepara't per passar uns dies de màxima lectura!

Llibre


El gènere escollit va ser el romàntic, per tant hem pensat que La cançó de la nostra vida d'Eloi Fortuny era el llibre perfecte.
na història d'amor on la música és un element molt important, no creieu que pinta genial? Aquí us deixo la sinopsi:

La Sònia, la «cumba» de les avarques; el Marçal, l’independentista ligón; l’Uri, el modernet que estudia cine; i la Bet, la pija de Pedralbes, són quatre nois molt (però molt) diferents. Probablement, mai no s’haguessin conegut si no fos pel Fidel Martí, el profe de guitarra que comparteixen i que, per l’atzar, els porta a crear un grup de música per reviure els millors moments de la Nova Cançó catalana, mentre s’emboliquen en relacions d’amor creuades i gairebé impossibles. Aviat descobriran que res no és el que sembla, i que mai no és prou tard (ni prou d’hora) per enamorar-se bojament.

És un llibre que tant a la Joana com a mi ens crida molt l'atenció i creiem que ens pot agradar molt a tots.

Aqui us deixo el link a amazon on el podeu comprar.


Quant durarà? 

Durara des del 21 d'agost fins el 27. Cada dia llegirem 8 capítols del llibre i els comentarem al vespre

Activitats

Grup de hangouts

L'element principal serà un grup de Hangouts, on hi serem tots els participants de la lectura conjunta i cada dia de 19h a 20h comentarem els 8 capítols que s'hagin llegit aquell dia.

Cites

Durant la resta del dia, podeu anar comentant cites o frases que us agradin del llibre si en trobeu.

Booktag-debat

Entre tots, farem una mena de booktag-debat del llibre en el que pot participar qui vulgui. Constara d'unes quantes preguntes de resposta curta. Ajuntarem totes les respostes i tothom que tingui blog ho podrà penjar.

Ressenya

Tots els que tinguin blog podran ressenyar el llibre.

Capítol extra/ nou final

Al acabar el llibre, cada participant que ho vulgui podrà triar entre escriure un capítol extra del llibre o un altre final diferent.

Instagram

Tothom qui vulgui podrà penjar una foto del llibre al instagram amb el hashtag #lcperdudabooks.

Premis


L'últim dia es donaran una espècie de premis. 

Hi haurà:

El més actiu al grup

El que troba més cites

El més entusiasta

La millor ressenya

El millor nou final

El millor capítol extra

La millor fotografia


Que us sembla? Teniu ganes? Espero que us hi apunteu i que disfruteu de l'activitat tant com hem disfrutat la Joana i jo preparant-la!


Per participar, ompliu aquest formulari:



Espero que us apunteu! Jo ja espero que arribi!








dilluns, 18 de juliol de 2016

Obsidian

Ei lectors! Avui us porto una nova ressenya!









Títol: Obsidian

Autora: jennifer L. Armentrout

Pàgines: 444

Saga: Lux (1/5)

Idioma: Castellà

Idioma original: Anglès

Títol original: Obsidian

Editorial: Plataforma Neo










Gènere: Paranormal

Protagonista: Katy

Temps: Actualitat

Edat per la que el recomano: A partir de 12 anys












Cuando nos mudamos a West Virginia, justo antes del último curso de instituto, creía que me esperaba una vida aburrida, en la que ni siquiera tendría internet para actualizar mi blog literario. Entonces conocí a mi vecino, Daemon. Alto, guapo, con unos ojos verdes impresionantes… y también insufrible, arrogante y malcriado.

Pero eso no es todo. Cuando un desconocido me atacó, Daemon congeló literalmente el tiempo y me confesó que no es de nuestro planeta.

Sí, lo habéis leído bien. Mi vecino es un alienígena sexy e inaguantable. Resulta que, además, él y su hermana tienen una galaxia de enemigos que quieren robar sus poderes. Y, por si fuera poco, ahora mi vida corre peligro por el simple hecho de vivir junto a ellos.









Mare meva.

Obsidian ens presenta una trama sobre extraterrestres i éssers amb super-poders que m'ha semblat realment fascinant i original. Mai havia llegit res sobre alienígenes, i us he de dir que m'ha agradat molt més del que pensava que ho faria. I, el millor, és la barreja entre aquest mon i el real. Entre els humans i els Luxen.







És per això que la història d'amor entre la Katy i en Daemon m'ha semblat d'allò més original fent referència a que cada un d'ells sigui d'una espècie totalment diferent. Si deixem de banda aquest tema, la seva relació segueix la línia de la gran majoria d'històries d'amor de la litreratura juvenil que tots i totes coneixem.

Cap dels dos personatges principals m'ha acabat de convèncer:

La Katy no m'ha caigut del tot bé, se m'ha fet pesada, fet que repetia el mateix cada dos per tres: Descriu els ulls verds del Daemon al menys dos cops per capítol, sempre l'està insultant i, a més, amb els mateixos adjectius i se m'ha fet insuportable. Tot i que, per altra banda m'hi he identificat pel fet de tenir un blog literari.

El Daemon (el primer cop vaig llegir Doraemon) m'ha agradat bastant més que la Katy, però anava canviant l'opinió sobre aquest segons avançava la història i a mida que el seu humor variava.

Exceptuant això, hi ha personatges secundaris que m'han encantat, com la Dee (germana bessona del Daemon) o la Lessa i la Carissa (companyes del institut de la Katy).

El llibre està escrit de manera bastant senzilla i té un bon ritme. Tot i ser groixut no és dens i es pot llegir amb facilitat. Tot i que hi ha capítols més interessants que altres, no he trobat cap tros que realment m'hagi arribat a avorrir.

En resum... Obsidian ha sigut un llibre que m'ha encantat, amb una trama fascinant, i que crec que a molts de vosaltres també us pot agradar.












4/5

diumenge, 10 de juliol de 2016

Col·laboració 2: Debat la Selección

Ei lectors!

Avui és diumenge i toca...Col·laboració!!!

Aquesta és la segona de les 6 col·laboracions que es realitzaran al llarg de l'estiu.

En aquest cas col·laboro amb un blog del que mai us he parlat, però que està molt bé: Un mundo mágico. L'administradora d'aquest blog es diu Paula i des d'aquí agraeixo que acceptes col·laborar amb mi aquest estiu. Treballar amb ella ha sigut realment genial!  En aquest cas us torno a portar un debat (no totes les col·laboracions seran debats, ni molt meys. Simplement a coincidit). Hem decidit debatir sobre la saga La Selección de Kiera Cass. Consta de 5 preguntes entre les dues hem pensat i  que cada una respondrem.



QUE COMENCI ELS JOCS DE LA FAM EL DEBAT!

1.Què en penses sobre l’Amèrica?

Tecla: No m’agrada gens. La trobo egoista, es comporta com si fos el centre del món. Arriba un punt en que cansa la seva inseguretat, en el que el seu “Dona’m temps per aclarir-me” em posa dels nervis. Es com si la protagonista de “La Selección” fos ella, com si fos ella la que ha d’escollir la seva parella i no aquest qui l’ha de triar a ella.

Paula: M’agrada com a protagonista ja que la trobo una noia forta, valenta i molt lluitadora pel que realment és important per ella. Per un altre cantó, la trobo una miqueta egocèntrica. Arriba un punt que sembla que sigui ella la que hagi de triar, quan és al revés. No m’agrada com juga amb els sentiments del Maxon.

2. Quin és el teu personatge preferit?

Tecla: La May, la germana petita de l’Amèrica. És tan adorable! La matèixa America diu que són totalment diferents! (Per tant, si odio a l’America m’ha d’encantar la May no?)

Paula: Difícil pregunta. No sabria a qui triar: al Maxon o a la May. El Maxon el trobo molt adorable, respectuós, atent, afectuós... bé, què dir del Maxon? És perfecte! Però després tenim a la May, la germana petita de l’Amèrica. Ella és... com definir-la... és la May! Amb això ho dic tot! Crec que em quedaria amb els dos!

3. Maxon o Aspen? Perquè?

Tecla: Ehm.. Quina pregunta és aquesta? MAXON! Odio l’Aspen desde la primera pàgina, i cada vegada és pitjor! No m’agrada gens la parella que fan ell i l’America. En canvi, la parella que fan aquesta i en Maxon m’encanta. Per tant…#teammaxonforever

Paula: Aquesta pregunta la tinc ben clara! #teamMaxonforever No tinc cap dubte! Des de la primera pàgina en que l’Aspen surt, què no el suporto! Ho sento moltíssim, però no em cau gens bé! Pot ser molt bona persona i tot el que vulgueu, però, personalment, crec que no pot arribar a ser res més amb l’Amèrica que amics. No fan bona parella!

4. Quina és la teva portada preferida de la saga?

Tecla: Totes les portades són realment precioses, i quedar-me amb una és molt difícil. Però potser les que més m’agraden són la del primer llibre i la de La Corona, l’últim llibre que han tret d’aquesta saga.

Paula: Aquesta pregunta també és ben complicada! Totes les portades són precioses!

Si hagués de triar una, potser seria la de “La elegida” la portada és preciosa, però el que hi ha dins, ho és encara més!

5. T'agrada el final de la trilogia?

Tecla: No he llegit encara l’ultim llibre de la trilogia…

Paula: El final de la saga no podria ser millor! No puc parlar gaire, perquè sinó faria algun spoiler i vull que tothom ho descobreixi per ell mateix! Simplement dir que és un molt bon final! Quan el vaig acabar, se me’n va escapar fins i tot alguna llagrimeta!

divendres, 1 de juliol de 2016

Batecs

Ei lectors! Avui us porto la ressenya de Batecs, la segona part de Pulsacions, de Javier Ruescas i Francesc Miralles.




Títol: Batecs

Autors: Javier Ruescas i Francesc Miralles

Pàgines: 224

Idioma: Català

Idioma original: Castellà

Títol original: Latidos

Editorial: Cruïlla











Gènere: Realista

Protagonista: Remo

Temps: Actualita

Edat per la que el recomano: A partir de 10/11 anys










Què pot passar entre dos desconeguts que estan separats per milers de quilòmetres? Què poden saber l’un de l’altre per les fotos que pengen i els textos que escriuen? I per què cada cop que reben un missatge els batecs del cor se’ls acceleren?













No vulgueu veure la meva cara quan vaig veure que Javier Ruescas i Francesc Miralles havien escrit una segona part de Pulsacions. O, encara millor, la meva cara quan vaig rebre un mail de l'editorial Cruïlla on me l'oferien. I la veritat és que el llibre no m'ha decebut gens ni mica.

"Les històries tenen el seu ritme, com la música. Si t'acceleres o vas massa lent, es perd l'efecte i serveix de ban poc que el que vulguis explicar sigui espectacular."

Carol

Començo per informar-vos que la trama i els personatges no són els mateixos que els del llibre anterior. Per tant, no depenen un de l'altre i podeu llegir Batecs sense haver llegir Pulsacions i Pulsacions sense haver de llegir Batecs. Tot i això, jo us recomano que els llegiu els dos, i que ho feu en l'ordre que correspon.

"No tinc ni idea de qui són ni on van, però envejo moltíssim que tinguin tan clar el seu camí."

Carol

La història d'aquesta segona part m'ha agradat moltíssim perquè, tot i ser una trama senzilla, està desenvolupada de manera molt àgil.

Un element que crec que li dóna un toc divertit al llibre és el fet que estiguin en continents totalment diferents i per cada personatge sigui una hora diferent. Com que el llibre parla de missatgeria instantània, els personatges se solen veure afectats per l'horari. No ho sé, sempre m'ha agradat molt aquest tema.

Carol_13:08: Remo, el meu present és el teu futur.
Remo_21:09: Doncs llavors estic tranquil.
Carol_13:09: Per què?
Remo_21:09: Perquè això significa que demà seguiràs aquí. 

Remo i Carol

El fet d'estar tot el llibre escrit en missatges text és, òbviament, el que el fa especial. No em cansaré mai de dir que és molt bona idea i un estil molt original, que en alguns moments es necessita. Un llibre sense descripcions, eliminant així tots aquells trossos que es poden fer pesats, però que, tot i així, s'entén perfectament i és molt difícil perdre el fil.

"A vegades paga la pena patir una tempesta de dolor si a canvi pots experimentar una quarta part de l'amor que descriuen els llibres i les pel·lícules."

Carol

Els personatges principals m'han encantat. Els dos són diferents però tot i així connecten de seguida. També m'agraden les diferents perspectives que tenen de l'amor. 
La que més m'ha agradat ha sigut la Carol, ja que és una noia forta i valenta, sense intencions de rendir-se i amb una personalitat molt peculiar i divertida.

"Nosaltres l'única cosa que fem és escollir en qui ens volem fixar. Fins i tot els moments més terribles amaguen un bri d'esperança."

Carol

L'edició m'agrada bastant.
La portada no està gens malament, tot i que prefereixo la de Pulsacions.
Per dins està imprès en color (si, EN COLOR) i hi ha fotografies i molts detallets que m'han encantat.


És una lectura ràpida i fresca, perfecta per devorar un dia d'estiu i que us recomano moltíssim, junt amb Pulsacions.






4/5