dilluns, 18 de juliol de 2016

Obsidian

Ei lectors! Avui us porto una nova ressenya!









Títol: Obsidian

Autora: jennifer L. Armentrout

Pàgines: 444

Saga: Lux (1/5)

Idioma: Castellà

Idioma original: Anglès

Títol original: Obsidian

Editorial: Plataforma Neo










Gènere: Paranormal

Protagonista: Katy

Temps: Actualitat

Edat per la que el recomano: A partir de 12 anys












Cuando nos mudamos a West Virginia, justo antes del último curso de instituto, creía que me esperaba una vida aburrida, en la que ni siquiera tendría internet para actualizar mi blog literario. Entonces conocí a mi vecino, Daemon. Alto, guapo, con unos ojos verdes impresionantes… y también insufrible, arrogante y malcriado.

Pero eso no es todo. Cuando un desconocido me atacó, Daemon congeló literalmente el tiempo y me confesó que no es de nuestro planeta.

Sí, lo habéis leído bien. Mi vecino es un alienígena sexy e inaguantable. Resulta que, además, él y su hermana tienen una galaxia de enemigos que quieren robar sus poderes. Y, por si fuera poco, ahora mi vida corre peligro por el simple hecho de vivir junto a ellos.









Mare meva.

Obsidian ens presenta una trama sobre extraterrestres i éssers amb super-poders que m'ha semblat realment fascinant i original. Mai havia llegit res sobre alienígenes, i us he de dir que m'ha agradat molt més del que pensava que ho faria. I, el millor, és la barreja entre aquest mon i el real. Entre els humans i els Luxen.







És per això que la història d'amor entre la Katy i en Daemon m'ha semblat d'allò més original fent referència a que cada un d'ells sigui d'una espècie totalment diferent. Si deixem de banda aquest tema, la seva relació segueix la línia de la gran majoria d'històries d'amor de la litreratura juvenil que tots i totes coneixem.

Cap dels dos personatges principals m'ha acabat de convèncer:

La Katy no m'ha caigut del tot bé, se m'ha fet pesada, fet que repetia el mateix cada dos per tres: Descriu els ulls verds del Daemon al menys dos cops per capítol, sempre l'està insultant i, a més, amb els mateixos adjectius i se m'ha fet insuportable. Tot i que, per altra banda m'hi he identificat pel fet de tenir un blog literari.

El Daemon (el primer cop vaig llegir Doraemon) m'ha agradat bastant més que la Katy, però anava canviant l'opinió sobre aquest segons avançava la història i a mida que el seu humor variava.

Exceptuant això, hi ha personatges secundaris que m'han encantat, com la Dee (germana bessona del Daemon) o la Lessa i la Carissa (companyes del institut de la Katy).

El llibre està escrit de manera bastant senzilla i té un bon ritme. Tot i ser groixut no és dens i es pot llegir amb facilitat. Tot i que hi ha capítols més interessants que altres, no he trobat cap tros que realment m'hagi arribat a avorrir.

En resum... Obsidian ha sigut un llibre que m'ha encantat, amb una trama fascinant, i que crec que a molts de vosaltres també us pot agradar.












4/5

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada